dilluns, 13 de febrer del 2017

La Ruta de L’Escanyapobres. Autor I




Un breu recorregut per la biografia olleriana


Narcís Oller i Moragas (1846-1930) visqué amb la seva família materna, d’orígens burgesos benestants i de pensament liberal, ja que el seu pare, Josep Oller i Yxart morí quan ell era molt petit. Fou educat pel seu oncle Josep de Moragas i establí una estreta relació amb Josep Yxart, el seu cosí germà.

Fou un gran novel·lista català de la Renaixença, considerat el creador de la novel·la catalana moderna.


De formació romàntica evolucionà cap a l’opció estètica naturalista, un moviment sorgit el 1880. Les seves obres arribaren a capes prou àmplies i, consegüentment, es va convertir en un autor popular.


Etapes de la seva vida



Infància


Durant la seva infància, Oller visqué amb una de les personalitats més remarcables de Valls, el ja esmentat oncle Josep de Moragas i Tavern. Fou ell qui li transmeté l'amor per la literatura que l'acompanyaria per saecula saeculorum.

A més, passà moltes estones amb el seu cosí Yxart jugant a la saleta que tenien per a ells imaginant-se havien d'encarregar-se de la redacció d'un diari que batejaren amb el nom fictici El Ram Humorístic.

Gràcies a aquesta família, Oller d'estalvià haver de treballar de petit i pogué estudiar i dedicar-se al que realment li  agradava.

Narcís Oller visqué molts anys a la Plaça dels Alls (Valls).


Època estudiantil

Bust d'Oller esculpit
per Josep Busquets

Narcís Oller estudià a Valls, lloc on conegué el seu primer gran amor. Al cap de poc temps es traslladà a Barcelona, ciutat en la qual cursà l'últim curs de batxillerat. Tot seguit, estudià Dret, fet que el portà a instal·lar-se en una pensió barcelonina; ben aviat s'hi sentí com a casa.

Fou en aquella mateixa època quan Oller començà a formar la seva ideologia política. Així, es definí a si mateix com un "demòcrata convençut", ja que era just i generós, però ordenat i autoritari. Durant aquest període inicià converses literàries molt interessants amb Yxart, el gust del qual resultà molt proper al d'Oller.

A causa de l'agitació política que hi hagué a l'esclatar la Revolució de Setembre del 1868, Narcís Oller aturà la seva vida política; més tard la reprengué amb la decisió de militar la Lliga Regionalista, la qual donava suport al nacionalisme català.


Maduresa


Acabada la carrera de dret, treballà de funcionari a la Diputació de Barcelona, on conegué a Joaquim Riera Bertran, que el posaria en contacte amb el grup de La Renaixença, el qual l'impregnà del patriotisme que hi era característic.

Més tard, s'instal·là als Tribunals fins gairebé la seva mort. En aquest període també assistí als Jocs Florals. La celebració l'impactà tant que un any després d'haver-hi assistit començà a escriure en català.



Vellesa


La mort de Josep Yxart –maig del 1895– i la de Joan Sardà –desembre del 1898– marcaren un abans i un després en la vida d'Oller. L'impacte moral que li suposà li impedí seguir modernitzant el seu estil amb la mateixa fluïdesa que ho havia fet fins llavors. Per aquest motiu i pel fet que ja no era un autor de la primera fornada, els nous cercles literaris –primer els modernistes i després els noucentistes– el deixaren de costat. Aquest punt el tractem amb més profunditat a l'entrada "La importància de Narcís Oller".

Cap a les dècades del 1920 i del 1930 recuperà el prestigi perdut, puix que esdevingué un dels referents més importants per als nous prosistes i novel·listes. Així doncs, l'èxit del qual gaudí al llarg de la seva maduresa reviscolà, en certa manera, durant els darrers anys de la seva vida.


Fonts

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada