dilluns, 13 de febrer del 2017

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació II

L’Escanyapobres: obra  de prestigi

La novel·la protagonista d’aquest blog va ser escrita per Narcís Oller i publicada l’any 1884 per primer cop. Premiada als Jocs Florals d’aquest mateix any, és una de les obres reconegudes de l’autor.

L’Escanyapobres 
retrata a la perfecció el realisme literari que esclata el segle xix a Europa a causa dels gustos burgesos, la classe social dominant, amb la qual cosa és una de les peces que s’esforcen a introduir l’esperit europeu dins de Catalunya. Fins i tot és un testimoni de la proximitat d’Oller al naturalisme; L’Escanyapobres viu el distanciament objectiu que persegueixen els autors naturalistes, per la qual cosa les seves narracions adopten un posat frívol i apàtic.

Tot i així, Oller no s’escapa de les influències sentimentalistes del romanticisme, plasmat a Catalunya sota el nom de Renaixença; en alguns punts, li és inevitable ocultar la predilecció o repudi que sent envers un personatge o un altre. I és per això que el mateix Émile Zola posa de manifest que Narcís Oller no és un autor purament naturalista.
Totes dues vessants es barregen en l’estil de l’autor, i totes dues són presents en L’Escanyapobres. Però, com que es tracta d’una novel·la relativament primerenca, hi és molt més decisiu el paper que hi juga el naturalisme, del qual s'anirà distanciant al llarg de la seva carrera com a escriptor.


És molt rellevant, també, l’era industrial que enquadra el temps de la novel·la. El lloc i els personatges es veuen afectats per aquest fet històric, perquè, de fet, la revolució industrial és un dels motors més significatius del fil argumental.



(no apte per als que no hagin acabat la novel·la)



La novel·la tracta de prop el tòpic de l’avarícia ‒ja se n’havien ocupat clàssics com Plaute, Shakespeare, Molière o Dickens‒ amb els personatges de l’Oleguer, el notari Xirinacs i la Tuies, la seva dona. El primer és un foraster a Pratbell, el poble que emplaça els fets, misteriós i vist com una persona non grata; només es relaciona amb el notari i la seva dona. El punt en comú dels tres és l’obsessió desmesurada pels diners.

L’Oleguer es va enriquint sense que ningú ho acabi d’entendre. Avançada la trama, passa a ser amo de la Coma, on tampoc és ben rebut pels masovers. Posteriorment, el senyor Xirinacs li ofereix la possibilitat de llogar el castell que ha adquirit a don Guillem. Aquest és un espai reflex: està deshumanitzat, igual que les accions dels dos avars, notari i l’Oleguer. El nostre protagonista i la Tuies comencen a portar-se bé; una relació que acabarà en matrimoni després de la mort d’en Xirinacs: així el foraster s’estalviarà pagar lloguer. Aquest duo es casa d’amagat ‒símbol de l’aïllament social‒. A més, compateixen una por malaltissa a ser robats i amaguen els diners en diferents llocs de l’habitatge.

Arribat el final de la novel·la, l’Oleguer és segrestat per un antic treballador de la Coma. La Tuies es mostra freda cap a l’Oleguer; ja havia demostrat amb el seu antic marit, el notari Xirinacs, 
de quin pal anava. Primer entén la desaparició del seu marit com una traïció, enlloc d’inferir que l’han segrestat. Després, quan és mort, es fa amb totes les seves riqueses.

Tots aquests fets s’entrelliguen amb les transformacions del món rural a causa de la industrialització­ ‒simbolitzada amb la inauguració del ferrocarril‒. La gent de la Coma comença a fugir cap a Barcelona i el poble de Pratbell es queda cada cop més sol, com el protagonista.


La posició de l’espai rural davant l’àmbit urbà i el comportament dels personatges evidencia que l’obra pretén criticar la societat lligada als costums de l’Antic Règim, ja que, com a autor de la Renaixença, Oller creia en un nou model social allunyat del conservadorisme.


Fonts

OLLER, Narcís. L’Escanyapobres. Barcelona: Hermes Editora General, SA, 2000. ISBN: 84-8287-529-9.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada