dimecres, 22 de març del 2017

La ruta de L’Escanyapobres. Execució II

Confecció de la ruta literària II: la Coma


Tot seguit us descobrirem un segon tros de la ruta literària de L'Escanyapobres (vegeu el primer). Calceu-vos bambes, perquè ens n'anem cap a la muntanya!

Les parades referents als espais reflexos i a la Coma –amb tots els seus camps i boscos– són les següents:
Mapa extret de l'ICGC

dilluns, 20 de març del 2017

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació IX

Espai reflex II: la Coma


La Coma és el segon espai reflex de L'Escanyapobres: per una banda, els dies càlids de l'estiu i els cultius productius es plasmen en els somriures de tota la gent que l'habita; per l'altra banda, la Coma s'emmiralla en l'estat miserable del protagonista, ja que a partir de la seva arribada la collita s'empobreix.

Vistes des del Mas de Moragues
Llàstima que La Coma no marxés també així! Quan tota la contrada prometia una collita que dava bo de veure, allò estava derrotat, derrotat! Els sembrats no muntaven dos pams de terra; una mar de gram, salpicada de roselles i blauets, sepultava la vinya; l'hortalissa del quintà creixia escanyolida i amb les fulles que hauríeu dit escaldades.

diumenge, 19 de març del 2017

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació VIII

Espai reflex I: el castell 


Carrer dels Ametllers

El castell constitueix l'espai reflex de l'ànima de l'Oleguer en molts moments de la novel·la; ja que des del començament de l'obra, es presenta derruït i abatut igual que ell.

A poc a poc, tota l'esplendor que regnava a l'interior del castell desapareix, de la mateixa manera que l'Escanyapobres va decaient.

Sense cercar gaire, trobà encara, per golfes i magatzems, portes velles, trossos de biga i de mobles corcats que li servien de llenya per a coure les farinetes, així com els llibres de don Guillem per a encendre el foc.

dissabte, 18 de març del 2017

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació VII

On és la Coma? 


L’Escanyapobres compta fonamentalment amb dos escenaris: el poble de Pratbell i la Coma, una finca que l'Oleguer adquireix a un difunt arruïnat, de nom Josep, com a benefici dels seus negocis d’usurer. La Coma és el motiu d’aquesta nova entrada.

Ja hem justificat que Pratbell amaga el topònim Espluga de Francolí –vegeu l’entrada “Per què L’Escanyapobres?”–. Ara cal, doncs, identificar la Coma i justificar-ne l’emplaçament.

Partim de la base que ha de ser un mas...
  • Edificat abans del 1850, any en què tenen lloc els primers fets de la novel·la.
  • Situat en una coma, tal com ho indica el topònim que Oller li dedica; segons el DIEC2, una coma és una “depressió més o menys pregona i planera en un terreny de muntanya”.

dijous, 16 de març del 2017

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació VI

L'Espluga de Francolí ja es prepara


L’inici del festival “El vi fa sang” s’acosta i els primers símptomes es fan visibles.

Fa temps que en passejar pels carrers de l’Espluga de Francolí trobem cartells anunciant l’acte.


dissabte, 11 de març del 2017

La ruta de L’Escanyapobres. Execució I

Confecció de la ruta literària I: el castell


En aquesta entrada us volem revelar algunes de les parades de la ruta literària de L’Escanyapobres: les relacionades amb el castell de l’Espluga de Francolí.

Concretament són dues les parades on es llegiran fragments de l’obra i es farà un breu recorregut de l’evolució del castell a la novel·la i dins la realitat històrica. Les dues aturades seran als carrers dels Ametllers i del Castell, respectivament.

Situem-ho al mapa:



La ruta de L’Escanyapobres. Preparació V

La realitat històrica del castell de l'Espluga


Abans de llençar-vos a aquesta entrada, us recomanem haver llegit prèviament l'anterior: "La realitat novel·lística del castell de Pratbell".

És cert que L’Escanyapobres juga amb dues escenes existents de la història del castell de l’Espluga de Francolí. Però, tot i que, per una banda, el basteix de descripcions fidels a les imatges que oferí, per l’altra, no en respecta les dates històriques. A l’inici de la novel·la, s’esmenta l’arribada del tren –factor que, tal com ja hem dit, descobreix que sota el topònim Pratbell s’hi amaga l’Espluga–; més tard, apareix en escena el castell. Però les referències històriques testimonien que la inauguració del tren fou posterior a la destrucció del castell. Parlem, doncs, d’una ucronia.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació IV

La realitat novel·lística del castell de Pratbell


El castell de l’Espluga de Francolí ha sigut objecte de diverses situacions al llarg de la història, dues de les quals han quedat plasmades a L’Escanyapobres: l’esplendor de l’edat mitjana i la decadència de l’edat contemporània, que culmina amb la seva destrucció definitiva.

En contraposició a la realitat, Oller indica que el castell havia correspòs a la família d'un baró arruïnat, Don Guillem, que, per motiu d'aquesta condició, al capítol 4 de la novel·la en perd la possessió. Potser va tractar-se d'una estratègia per desviar els pensaments dels lectors que poguessin associar Pratbell amb l'Espluga, tenint en compte que, a la primera ullada, és gairebé impossible associar un castell que pertanyia al clero –vegeu l'entrada "La realitat històrica del castell de l'Espluga" amb un de fictici que pertany a la noblesa.

dimecres, 1 de març del 2017

La Ruta de L’Escanyapobres. Autor IV

Narcís Oller és viu


Efectivament, el llegat de Narcís Oller segueix sent vigent i de gran rellevància.

Com hem vist, l’autor es va inspirar en models europeus per introduir el que va esdevenir la novel·la moderna catalana. Això l’ha convertit en un clàssic de les lletres catalanes i han estat nombrosos els seus homenatges.

Oller és present en diverses ciutats i pobles que hi dediquen carrers i places. Us adjuntem les imatges dels carrers que porten el seu nom a Valls, Tarragona i Reus i la plaça de Barcelona, respectivament.