La realitat històrica del castell de l'Espluga
Abans de llençar-vos a aquesta entrada, us recomanem haver llegit prèviament l'anterior: "La realitat novel·lística del castell de Pratbell".
És cert que L’Escanyapobres juga amb dues escenes existents de la història del castell de l’Espluga de Francolí. Però, tot i que, per una banda, el basteix de descripcions fidels a les imatges que oferí, per l’altra, no en respecta les dates històriques. A l’inici de la novel·la, s’esmenta l’arribada del tren –factor que, tal com ja hem dit, descobreix que sota el topònim Pratbell s’hi amaga l’Espluga–; més tard, apareix en escena el castell. Però les referències històriques testimonien que la inauguració del tren fou posterior a la destrucció del castell. Parlem, doncs, d’una ucronia.
És clar, la ficció és ficció, i el nostre autor no tenia pas l’obligació de circumscriure al peu de la lletra la trama de l’obra dins la realitat. Oller necessitava un castell per al seu protagonista, l’Oleguer, així que optà per recrear-ne un que, anys enrere, sí que havia format part del poble.
Amb tot, nosaltres no som Oller, i el nostre blog no és una novel·la. Per això, tot seguit us oferim una passejada pel recorregut cronològic real que va viure el castell de l’Espluga:
Creu de vuit puntes de l'Ordre |
El 1640 arribà la Guerra dels Segadors i s’encetà la davallada del castell, una davallada que no s’aturaria. A aquest fet van contribuir-hi les Guerres Carlines de la primera meitat del segle XIX, durant les quals fou utilitzat com a fortalesa i, en conseqüència, la seva esplendor quedà escapçada del tot. La gent del poble prengué partit del seu estat ruïnós i anà a rampinyar-hi les poques riqueses que hi restaren.
Si traslladem aquesta anècdota a la ficció de L’Escanyapobres, podem establir un paral·lelisme: l’Oleguer, igual que els vilatans, cercà tresors amagats per tots els racons del castell, quan l’habità; això sí: sense èxit. Potser –a tot estirar–, que l’Oleguer no fes cap troballa es devia al fet que no n’era el primer depredador: tot el poble li havia passat pel davant.
Placa de l'Església Nova |
Ja hem explicat a l’anterior apartat que el destí de les pedres del castell constitueix tota una paradoxa: Oller plantejà una realitat fictícia en què un element vetust i arcaic –el castell– servia per a concebre un element modern i desenvolupat –una fàbrica–; en canvi, la història traçà un capítol ben diferent: un element vetust i arcaic –el castell– serví per a concebre un altre element vetust i arcaic –una església–. Sembla ben bé que Oller volgués recriminar als espluguins el fet que haguessin invertit tant de material en refermar la tradició i no haguessin escollit el camí del progrés.
Actualment, la fortalesa està completament destruïda, tot i que s’han conservat els panys d’un dels murs i part de la torre del sud. La zona s’ha urbanitzat i ha donat lloc a nous habitatges, amb la qual cosa tota la resta de romanalles del castell han quedat enterrades per les cases que conformen la present Espluga.
Fonts
(10.03.2017, 15:10) http://patrimoni.serviconca.org/Castell-de-Espluga-Espluga-de-Francoli-1417
(10.03.2017, 15:30) http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-lespluga-lespluga-de-francoli-conca-de-barbera/
(11.03.2017, 12:45) https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_l%27Espluga
(11.03.2017, 12:45) http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0024992.xml
(11.03.2017, 13:00) http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5253
(11.03.2017, 13:45) https://ca.wikipedia.org/wiki/Orde_de_Sant_Joan_de_Jerusalem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada