La ruta de L'Escanyapobres. Bibliografia

Bibliografia i webgrafia

A continuació us deixem el recull de les fonts utilitzades per elaborar la totalitat d’entrades del blog:

Autor

DE MORAGAS, Vicenç. Narcís Oller i de Moragas. La seva vida vista per un contemporani. Valls: Institut d’Estudis Vallencs,1995. ISBN: 84-86083-34-6.
BORDIEU, Pierre. Las reglas del arte. Barcelona: Editorial Anagrama, 1995. ISBN: 84-339-1397-2.

(04.02.2017, 11:00) http://www.escriptors.cat/autors/ollern/

(28.02.2017, 15:30) http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2416

(28.02.2017, 15:30) http://www.xtec.cat/~jducros/Narcis%20Oller.html

(01.03.2017, 16:45) http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=628

(01.03.2017, 16:45) http://www.institutnarcisoller.org/institutnarcisoller/Inici2.html

(01.03.2017, 16:45) www.xtec.cat/~jpallas/guiaoller.doc

La ruta de L'Escanyapobres. Execució V

Recomanacions per a la ruta

Quan es comença una aventura com la de la ruta de L'Escanyapobres sempre s’ha d’estar ben preparat. Aquí us deixem un recull de recomanacions per si decidiu llençar-vos-hi:

• Valorar la previsió meteorològica. Si és estiu, cal preparar-se pel sol i la calor. Si és hivern, s’ha d’estar atent al fred: pot ploure i, si teniu la mateixa sort que nosaltres, fins us pot nevar. Paraigües i impermeable a la butxaca, doncs! Amb tot, també és bona opció, en cas de risc de precipitacions, aplaçar la data de la ruta i esperar el bon temps –caminar amb els mitjons mullats no és la sensació més... agradable–.

L'Espluga nevada el 25 de març

La ruta de L'Escanyapobres. Preparació XI

Matamorosos, un Escanyapobres actual

Disten 133 anys des que Narcís Oller va escriure L’Escanyapobres, però encara ara la personalitat del protagonista pot identificar-se en la societat. Així doncs, mirarem de reconstruir la novel·la en el context del segle XXI.

El Matamorosos

En una època de forta crisi econòmica, Francesc Antoni va trobar la situació ideal per a enriquir-se extorsionant tots aquells que no podien aconseguir préstecs bancaris. D’entrada oferia una gran quantitat de diners amb uns imposts aparentment molt baixos; però tot era una farsa: Francesc Antoni sempre concedia préstecs molt més alts del que els seus clients podien pagar en el termini establert. Passat aquest període, els impostos es disparaven; vet aquí la trampa.

El nostre protagonista, a més de les intervencions usureres, era un mafiós extremadament avar. Al poble ningú tenia gaire clar què era de la seva vida. Únicament es feia amb una parella d’homosexuals, un banquer i un polític, de nom Pere i Sebastià, que des dels seus respectius càrrecs encobrien les trames delictives del Francesc Antoni. Un fet que els vilatans mai van acabar d’entendre del tot. Tot i així, hom sabia que, per culpa seva, molts desafortunats havien caigut a la ruïna, per la qual cosa van començar a cridar-li “Matamorosos!!!”.

La ruta de L'Escanyapobres. Execució IV

“El vi fa sang” en primera persona

Dissabte 25 de març

Vistes des de l'Alberg de Joventut Jaume I

(Us recomanem acompanyar la lectura amb la versió audiovisual d'aquesta crònica)

El segon dia de festival començava com havia acabat l’anterior: amb un paisatge que es tenyia de blanc. L’alegria no va ser pas poca en llevar-nos i veure per les finestres de les habitacions que el pati interior de l’alberg estava ple de neu i que, més enllà, el paisatge també es recobria d’una capa blanca.

L’emoció, sumada a l’esmorzar, ens devia donar forces extres perquè vam decidir anar caminant des de l’Alberg de Joventut Jaume I fins l’Espluga. La nostra participació com a guies de la ruta literària no havia de ser fins després de dinar; així que, què podia haver-hi millor que un passeig a peu per gaudir de la nevada? Les carreteres ja estaven netes i s’hi podia circular bé però al voltant nostre tot era d’un blanc brillant encara –val a dir que a més de gaudir de les vistes també es van crear petites guerres de boles de neu–.

La ruta de L'Escanyapobres. Execució III

“El vi fa sang” en primera persona

Divendres 24 de març

Les vinyes del Castell de Riudabella

(Us recomanem acompanyar la lectura amb la versió audiovisual d'aquesta crònica)

Un matí emmurriat farcit de núvols grisos va llevar-se sobre nostre. A dos quarts de nou, gran part dels participants de l’aventura que som a punt de relatar-vos ens disposàvem a començar-la; des de Valls vam prendre el tren que ens duria a l’Espluga de Francolí, una Espluga que, amb les nostres lectures i paraules, convertiríem en Pratbell. En pic vam ser-hi, retrobats amb el grup restant que havia vingut des de Tarragona, la ruta literària de L’Escanyapobres va encetar-se. La imatge de les vies del segle XIX va recular un segle i mig i, darrere seu, l’Espluga va tenyir-se dels colors i les formes amb què Narcís Oller va descriure-la.

Amb el context històric assentat i el protagonista, l’Escanyapobres, presentat, vam pujar als jeeps que l’empresa Drac Actiu va posar-nos a l’abast. De primera mà vam conèixer les terres de Poblet i Vimbodí que Oller havia escollit per a les escenes campestres de la seva novel·la; aturades a Milmanda, Riudabella, el mas de Moragues i la Granja Mitjana ens van permetre de trepitjar alguns dels escenaris que possiblement l’Oleguer i altres personatges van trepitjar en el món paral·lel de la ficció. A tocar de la Granja Mitjana vam tenir l’oportunitat de penetrar un antic pou de gel amagat sota terra. Vam parlar de desamortitzacions, d’avarícia, de la Coma, de la seva gent... tots els temes referents als llocs que ens acollien.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació X

Una llegenda comuna

És ben curiós que un dels candidats a correspondre’s a la Coma de L’Escanyapobres, el Mas de Moragues, dugui impregnada una llegenda que el posa en comú amb el castell fictici de la novel·la.

Al Llibre de Llegendes de la Conca de Barberà, Rosa M. Canela ens conta la colla de rumors que van convertir el Mas de Moragues en un espai a vessar de misteri: