La ruta de L'Escanyapobres. Execució IV

“El vi fa sang” en primera persona

Dissabte 25 de març

Vistes des de l'Alberg de Joventut Jaume I

(Us recomanem acompanyar la lectura amb la versió audiovisual d'aquesta crònica)

El segon dia de festival començava com havia acabat l’anterior: amb un paisatge que es tenyia de blanc. L’alegria no va ser pas poca en llevar-nos i veure per les finestres de les habitacions que el pati interior de l’alberg estava ple de neu i que, més enllà, el paisatge també es recobria d’una capa blanca.

L’emoció, sumada a l’esmorzar, ens devia donar forces extres perquè vam decidir anar caminant des de l’Alberg de Joventut Jaume I fins l’Espluga. La nostra participació com a guies de la ruta literària no havia de ser fins després de dinar; així que, què podia haver-hi millor que un passeig a peu per gaudir de la nevada? Les carreteres ja estaven netes i s’hi podia circular bé però al voltant nostre tot era d’un blanc brillant encara –val a dir que a més de gaudir de les vistes també es van crear petites guerres de boles de neu–.

Era un matí carregat d’actes literaris. Des de les nou del matí els autors dels llibres presents al festival visitaven les botigues que mostraven els seus llibres als aparadors. Més tard, a dos quarts d’onze, l’activitat s’aglutinava al Museu de la Vida Rural. En primer lloc, s’hi van fer les presentacions dels nous llibres de Margarida Aritzeta, Salvador Balcells, Sebastià Bennasar, Raquel Gámez Serrano i Jordi de Manuel. Tot seguit, un tast de vins que va precedir el darrer acte: la taula rodona sota el nom “el gènere negre i policíac al cinema i a la televisió i al teatre”.

Les autores del blog sortint de l'alberg

Cap d’aquests actes era d’assistència obligatòria, per tant, cada alumne va poder decidir quina seria la seva ocupació aquell matí. Concretament, les autores d’aquest blog vam aprofitar per a esvair-nos i seguir la Ruta Templera i Hospitalera de l’Espluga, només amb les explicacions de cada punt, sense les ulleres de realitat virtual. Per a acabar de completar el tour per l’Espluga medieval vam fer cap al Museu de la Vida Rural, el vam visitar i ens vam afegir a la taula rodona.

En acabar les activitats vam anar a dinar a l’alberg. El temps no parava de sorprendre’ns i va decidir arrencar a ploure. Això feia que es posés en dubte l’execució de la ruta literària de L’Escanyapobres, cosa que causava les més diverses emocions entre tots els companys.

Però finalment, res s’hi va interposar. Eren dos quarts de cinc i ens vam aplegar tots a l’estació de tren per a estrenar oficialment la ruta literària “Un crim impune”. Ens vam trobar amb el Josep M. Vallès, nadiu de la vila i acompanyant de guiatge i, immediatament, la professora Margarida Aritzeta ens va presentar a tots plegats i va repartir als assistents el llibre de la ruta, que marca els punts de parada i citacions que evidencien que Pratbell és l’Espluga de Francolí.

El recorregut a seguir va adaptar-se amb l’establert al llibre, el qual ja havíem resseguit a mode d'assaig la tarda del dia anterior. De l’estació vam dirigir-nos a l’Horta d’amunt, l’Horta d’Avall i les Parades del Pont. Després, una parada a la font Baixa i tot llest per a enfilar la costa del castell. A les dues següents parades, el carrer dels Ametllers i la plaça del castell, vam prendre protagonisme; vam explicar i llegir gran part del que es recull en les entrades anteriors del blog. D’allà vam seguir cap a la resta de localitzacions: la plaça de la Vila, la capella de Sant Roc, les Roques del Guineu, la notaria i, en darrer lloc, la Plaça de l’Església. A la ruta s’hi van compilar les actuacions de Josep M. Vallès pel que fa a la vessant històrica i real, i les de la Margarida Aritzeta i nostres pels aspectes novel·lístics.

En acabar, ens sentíem molt orgulloses de la feina feta. Els seguidors de la ruta ens van escoltar amb molta atenció i, fins i tot, ens van fer comentaris referents a les nostres intervencions i ens van preguntar dubtes. L’únic punt en contra que vam poder-hi trobar va ser que no vam tenir ocasió de lluir-nos davant el públic com ho havíem fet el dia anterior. Tret del castell, la resta d’aparicions al total de la ruta que havíem treballat les dúiem a terme al Bosc de Poblet –la Coma, els espais reflexos i les desamortitzacions de Mendizábal–. El diumenge 26 de març pel matí va tindre lloc la part de la ruta que recorre els escenaris campestres de l’obra, però nosaltres no hi vam participar.

Jo –la Yaiza– explicant el primer ascens
al castell dels personatges de l'obra

Amb la feina feta, vam decidir assistir a la resta d’actes del festival que es feien al Museu de la Vida Rural. Era un moment molt esperat per a els escriptors i admiradors de John Banville: presentava el darrer llibre de Benjamin Black anomenat Fins i tot els morts. Maria-Antònia Oliver també va presentar la reedició del seu llibre Estudi en lila. En acabar, van procedir a la signatura de llibres i vam canviar de sala per a encetar l’entrega de premis. Es va entregar el Premi Internacional El Vi Fa Sang i el Premi Nacional El Vi Fa Sang, que van rebre els autors suara esmentats, respectivament. L’entrega va anar acompanyada de l’actuació musical d’alt nivell del duet Sergi Esparza-Borja Moll.

L'Helena i el Marc a Paralelo 1934

Vam anar a l’alberg a fer el darrer àpat al poble i vam procurar no fer tard a la darrera cita que ens esperava. Al Teatre del Casal de l’Espluga, a les deu, es feia el lliurament dels premis El Vi Fa Sang al I Concurs Juvenil de Relats i al III Concurs de Relats i, tot seguit començava el darrer acte on participàvem. L’obra de teatre Paralelo 1934, basada en la novel·la Un crim al Paralelo de Rafel Tasis, va comptar amb l’actuació de l’Helena i el nostre company Marc Ariño com a extres. Tots dos es mereixen un reconeixement per ser els únics del grup amb el valor de participar-hi. L’Aida i jo –la Yaiza– vam ser espectadores de l’obra i hem de reconèixer-ho: semblava que ho haguessin fet tota la vida. –Fins i tot van ballar!– 

Sense assabentar-nos-en es va anar fent de nit; el dia s’havia fet molt llarg. Després de la representació vam esperar que les estrelles es canviessin i vam començar el camí de tornada acompanyats de la professora Aritzeta. El canvi d’horari ens va restar una hora de son i va fer que l’aventura acabés gairebé a les tres de la matinada, moment en què vam arribar i vam córrer cap al llit per a poder processar tota l’experiència.