La ruta de L’Escanyapobres. Execució I

Confecció de la ruta literària I: el castell

En aquesta entrada us volem revelar algunes de les parades de la ruta literària de L’Escanyapobres: les relacionades amb el castell de l’Espluga de Francolí.

Concretament són dues les parades on es llegiran fragments de l’obra i es farà un breu recorregut de l’evolució del castell a la novel·la i dins la realitat històrica. Les dues aturades seran als carrers dels Ametllers i del Castell, respectivament.

Situem-ho al mapa:

Carrer dels Ametllers

Aquí hi farem una primera parada, abans de començar el recorregut d’ascens cap on estava situat el castell. Girarem la vista cap al Carrer de Jaume I i, per la seva inclinació, de seguida entendrem la dificultat que tenen l’Oleguer, el notari Xirinacs i la Tuies per arribar-hi al capítol IV, on s’explica la primera visita a la construcció medieval. Val a dir que actualment el desnivell és menys marcat i hi ha unes escales que en faciliten l’arribada.

Per tal d’identificar la realitat amb com Narcís Oller en descriu la pujada serà convenient fer la lectura del següent fragment: 

Així travessaren mitja vila, fins a arribar a les darreres casetes del carreró  miserable d’on partia la costa del castell. Aquesta era una dreta graonada, empedrada de palets i faixes de llicorella esmolada que feien arriscada l’ascensió. La molsa i l’herba rana que circuïen els bombats palets els deixaven sols clapejar com pelats caps de mort mal enterrats.

A més, aprofitarem la nostra localització per ensenyar la façana que avui dia es conserva de l’antiga fortalesa, a l’entrada anterior en trobareu una imatge.

Carrer del Castell

Situats aquí, ens deturarem per reviure com era el castell en la seva construcció al segle XIV. Com hem explicat a l’entrada anterior, ha sofert una gran recessió al llarg de la història. A l’Edat Mitjana era una construcció majestuosa alçada amb pedra tallada, amb torres imponents i finestrals trilobats i que disposava de grandària d’obertures. Comptava amb nombroses instal·lacions, tals com cellers, masmorres, soterranis i fins una mina.

Per dins no oferia pas menys luxe, fàcilment s’hi podien trobar tapissos, vaixella d’or, alguna armadura de guerrer i l’extensa joieria de les dames residents.

De fet, així sentencia la seva grandesa Oller a l’obra:

[...] Fins els més llecs en arqueologia es sentien dominats de misteriós respecte davant d’aquell ferreny monument, que ressaltava sobre el blau del cel amb imposant majestat.

(La lectura d’aquest fragment donarà suport a la nostra explicació de l’aparença del castell en l’època medieval.)

A més, informarem als assistents que existeix la Ruta Templera i Hospitalera de l’Espluga de Francolí que els permet viatjar al passat i fer una recreació virtual de la vila i el castell a l’època medieval; es complementa amb la visita al Museu de la Vida Rural i l’exploració de les coves de l’Espluga. 

Fent clic aquí podeu veure’n el vídeo promocional.

Tot i així, si no es vol seguir tota la Ruta Templera i Hospitalera, hi ha l'opció de desgarregar-se l'aplicació Imageen al telèfon mòbil i recrear només l'antic castell.

És un bon moment per fer adonar als seguidors de la ruta que la decadència del castell  que ens confirma la història es narra amb detall al llibre i ja s’anuncia després d’explicar com havia estat en un principi. Llegim-ho:

I res d’això no hi havia.

Més endavant, en una altra entrada del blog, veurem que el castell –tenint en compte la seva evolució tràgica– és un espai reflex del recorregut del propi protagonista.

Carrer del Castell

Mentre transcorren els fets, la fortificació es percep mig en ruïnes des de fora. Pel que fa a l’entrada, els barrots de ferro del reixat estaven menjats pel rovell i sempre mal tancats, ja que un dia, explica el narrador, es van encallar. Per dins, les sales i les dependències eren buides; l’antic propietari s’ho havia venut tot tret d’un centenar de llibres i unes quantes cadires coixes. 

L’arribada de l’Oleguer a l’edificació va augmentar-ne la regressió. L’home va canviar el pany de la porta de fora i va apuntalar ben fort les finestres per tal de fer més segur el seu habitatge –senyal que no tancaven bé–. Gràcies a la seva recerca exhaustiva d’amagatalls sabem que el castell encara disposava de diverses plantes on s’hi distribuïen el magatzem, l’estable, les golfes, la cambra fosca, el rebost... Amb tot, el poc mobiliari que quedava estava fet malbé i el nou inquilí va aprofitar-lo –juntament amb portes velles, trossos de fusta i llibres– per encendre el foc. Tant és així, que la sensació de buidor al castell va esdevenir absoluta. 

Això provocava una forta impressió de reverència a aquells qui el visitaven. D’aquesta manera, llegirem el darrer fragment referent al castell, que ens permetrà veure com es reflecteix a l’obra: 

Els ressecs finestrons clarejaven per cent escletxes, i, com si fossin curts de mida, deixaven en llurs galzes ample pas a dragons i sargantanes, quan no oferien al vent les sonoritats d’un orgue dotat de registres ben potents. Hi havia en aquelles sales un cert baf de mort que glaçava els esperits.

Arribats aquí, serem al punt més alt del poble i, tal com queda plasmat al llibre, podrem contemplar-hi el campanar. Aquesta serà la visió que tindrem:

Vistes des d'on hi havia el castell

Fonts

OLLER, Narcís. L'Escanyapobres. Barcelona: Biblioteca Bàsica d'El Periódico, 2005. ISBN: 84-96520-05-6.

ARITZETA, Margarida. Ruta de "L'Escanyapobres" de Narcís Oller. Valls: Societat Narcís Oller, 2017.